The inevitable New Year's Eve post / La inevitable entrada de Cap d'Any

Here we are, finishing another year. If I said if feels like yesterday it was January 1 and blah, blah it would be nothing but a lie. This is really good as it's the first time since I was 15 I can't say so. The year's been long and I've done loads of things. Hopefully 2013's going to be better although it starts with some important handicaps, being back at my parents' for a start... Anyway, I won't say anyway about experiences, feelings and so, it would take too long. I'll just say I have been really productive during these past 12 months. Quantity shouldn't be a scale when writing -especially considering I haven't finished many things and none of them has been produced- but I think it works well as an account of what have I been up to this year. Here's the list, combining personal projects and the ones I did for my Masters'. I've also written down how far have I gotten so it will also be a reminder of my lack of perseverance, which I intend to improve during the year that starts tonight.

- The Company, an epic/action feature film (finished).

- The Castoffs, an animated film (2nd draft nearly finished).

- Uphill, a TV series' proposal (finished).

- Spinning, a stage play (finished).

- The Old Folks Project, a video game (world design, main storyline).

- A novel (storyline and thirty pages).

- Dantalion, a horror short film (finished).

- Warmth, a short, comic book spin-off from The Castoffs (synopsis' 2nd draft).

- Domestic problems, a short story (finished).

- Recapture, a Sci-Fi short film (1st draft).

- A horror short film (step outline).

- A music documentary (step outline).

- A thriller feature film (synopsis).

- A horror/thriller feature film (synopsis).

The list has made me aware there are a couple of things that are worth sharing and that I haven't uploaded. Maybe I'll do it during this next year. Well, have a great New Year's Eve. As I said there are a couple of important projects in due course I'll tell you about pretty soon so I hope you'll stay tuned!

Ja hi som, un altre any que s'acaba. Si digués que sembla que fos ahir que era 1 de gener i bla, bla seria mentida, i això és bo perquè és la primera vegada des que tenia quinze anys que no ho puc dir. L'any ha estat llarg i he fet un merder de coses, i esperem que el 2013 sigui encara millor, encara que comenci amb alguns inconvenients importants, tornar a viure amb els meus pares, sense anar més lluny. Sigui com sigui no em posaré a parlar d'experiències, sentiments, etc, trigaria massa. Només diré que aquests darrers dotze mesos han estat molt productius creativament parlant. La quantitat no hauria de ser un barem a l'hora de parlar d'escriptura, i més tenint en compte que no he acabat moltes coses i que cap d'elles ha estat produïda... però em sembla que funciona bé com un recull de què he estat fent aquest any. Aquí teniu la llista, que combina projectes personals i els que vaig fer pel Màster. També he escrit fins a quin punt de desenvolupament he arribat, de manera que també servirà com a recordatori de la meva inconstància, que pretenc millorar durant l'any que comença aquesta nit.

- The Company, una pel·lícula d'acció/èpica (acabada).

- The Castoffs, un llargmetratge d'animació (2n esborrany gairebé acabat).

- Uphill, proposta de sèrie de televisió (acabada)

- Spinning, una obra de teatre (acabada).

- L'Old Folks Project, un videojoc (disseny del món, història principal).

- Una novel·la (storyline i trenta pàgines).

- Dantalion, un curt de terror (acabat).

- Warmth, un comic curt derivat de The Castoffs (2n esborrany de la sinopsi).

- Domestic problems, un relat curt (acabat).

- Recapture, un curt de ciència-ficció (1r esborrany).

- Un curt de terror (escaleta).

- Un documental musical (escaleta).

- Un thriller (sinopsi).

- Una pel·lícula de terror/thriller (sinopsi).

La llista m'ha fet adonar que hi ha un parell de coses que potser valdria la pena compartir i que encara no he pujat. Potser ho faré durant l'any vinent. Bé, passeu un gran Cap d'Any. Com ja vaig dir hi ha un parell de projectes importants en camí dels quals us parlaré ben aviat de manera que espero que estigueu atents!

Back! / De tornada!

Takeshita Street in Harajuku, Tokyo.

It's been more than a month since my last post but here I am, back after four crazy weeks. It would be hard to explain in short how they have been: the amazing (and weird) stuff I saw in Tokyo, how did it feel to come back to my former house in Leeds for the first time since I left in mid-June... What's interesting from a creative point of view is this month has been a huge energy refill and an extremely enriching experience at many levels. I've been thinking of putting all my Tokyo notes together and rewrite them. There are so many things from those 10 days I'd like to remember that I feel I must do it. I still don't know if it's going to be just for me, to have it recorded for the years to come, or if I'll do it for other people to read... we'll see. In any case if it goes well enough I may post some excerpts.

However, this won't happen soon. I have quite a few things I should finish as quickly as possible, so I must get back to my writing routine and my projects. And I will, no matter how hard Christmas tries to drag me away from them. Probably my relatives are going to give me bad looks for being the first one to leave the family gatherings, but if I don't I won't be able to work properly until next week and this is something I can't afford... and then again, when duty and passion meet there's not much you can do about it, just to embrace it and enjoy the ride.

That's all... talking about my projects, as soon as I sort out a couple of things I'll post some updates on the Old Folks Project and The Castoffs. I explained a few things on the latter on my last post but on the following ones I'll explain everything in more detail. There are some exciting things coming...

Takeshita Street a Harajuku, Tòquio.

Ha passat més d'un mes des de la meva darrera entrada però ja sóc aquí, de tornada després de quatre setmanes boges. Seria difícil explicar resumidament com han estat: les coses increïbles (i estranyes) que vaig veure a Tòquio, com em vaig sentir en tornar a la meva antiga casa a Leeds per primera vegada des que vaig marxar a mitjans de juny... El que interessa des d'un punt de vista creatiu és que aquest més ha estat una gran recàrrega d'energia i una experiència extremadament enriquidora a molts nivells. He estat pensant en revisar i reescriure les meves notes de Tòquip. Hi ha tantes coses d'aquells 10 dies que m'agradaria recordar que crec que ho he de fer. Encara no estic segur de si serà només per mi, per tenir-ho escrit per sempre més, o si ho faré pensant en què també ho llegeixin d'altres... ja ho veurem. En qualsevol cas si va prou bé segurament penjaré alguns fragments.

Malgrat tot, això no passarà aviat. Hi ha unes quantes coses que hauria d'acabar tan ràpid com sigui possible, de manera que he de tornar a la meva rutina d'escriptura i als meus projectes. I ho faré, per molt que el Nadal s'esforci en allunyar-me d'ells. Probablement els meus parents em miraran malament per ser el primer a aixecar-se de la taula durant els àpats familiars, però si no ho faig no podré treballar en condicions al menys fins la setmana que ve i no m'ho puc permetre... i, a més, quan el deure i la passió s'ajunten no hi pots fer gran cosa, només acceptar-ho i gaudir del viatge.

Això és tot... parlant dels meus projectes, tan aviat com arregli un parell de cosetes penjaré actualitzacions sobre l'Old Folks Project i The Castoffs. En el meu últim post ja vaig explicar algunes coses del darrer però durant el següents ho faré en més detall. S'acosten coses emocionants...

Out for a while / Fora una temporada

During the next month -or at least until mid-December- I don't think I'll be able to post anything. I'll be abroad and for many reasons, ranging from luggage limitations to an imperious need to unplug myself from the Net I won't take my laptop with me. Tomorrow I'll leave Catalonia to spend 10 days in Tokyo and when I'll come back I'll only stay here for a week before going to Leeds to attend to my Master's graduation ceremony and also to visit quite a few friends, so I don't think I'll have much time to write anyway. However this doesn't mean I won't do anything for nearly a month. I'll just change the medium and try to come up with new ideas and/or points of view without worrying about their actual implementations. I'll use all the time I'll spend on trains and planes to focus on the concepts, and to write down all these things I'll use two small notebooks I'll carry with me all the time.

The first one is an old Jack Daniel's notebook I've had for more than four years. It was where I wrote the first drafts and outlines of what ended up being The Castoffs. Apart from a few pages the whole notebook's dedicated to it. I've worked a lot on computers and most of the information contained in the notebook it's either generic or dated, but it always reminds me of how it all started and it also makes me aware of how I've improved as a storyteller. I still carry it with me many times, there are still blank pages and it's the best place for me to write ideas on The Castoffs.

The second notebook I'll take with me is a Moleskine I'll use to take notes on many different things. I'll work on all the projects I've told you about, but more importantly I'll take notes on the travels themselves, especially while in Tokyo. I've always wanted to visit Japan and now that I'm finally going I want to take as much profit as possible from the experience, obviously taking loads of pictures but also writing down feelings, images, sounds, situations... everything noteworthy that will come to my mind during the ten days I'll spend there. I tried to do that when I went to Cuba two years ago and although I wrote quite a few pages I didn't feel as I had succeeded in my purpose. But this time's different.

Concerning the future, apart from everything you already know when I'll come back Xavi and I have something in mind. The Castoffs' new draft is nearly finished, and as we want to make the project visible we've thought of a side project related to it that we can have finished in a relatively short period of time. We know what we want to do, so when I'll come back we'll get some things ready and then I'll write a post about it. We're even thinking of starting a crowdsourcing campaign to raise a small amount of money to do it properly. Succeeding would be both helpful and a morale boost as it would mean there's actually a few people interested in our work. Well, I won't say anything else by now... see you in a while!

Durant el proper mes -o al menys fins mitjans de desembre- no crec que pugui publicar res. Seré a l'estranger i per diversos motius, que van de les limitacions d'equipatge a la necessitat imperiosa de desconnectar-me de la xarxa durant un temps, no m'enduré el portàtil. Demà me'n vaig de Catalunya per passar 10 dies a Tòquio, i quan torni només seré per aquí una setmana abans d'anar a Leeds, a la cerimònia de graduació del meu màster i a visitar uns quants amics, de manera que tampoc tindria gaire temps per escriure. De tota manera això no vol pas dir que no faré res durant un mes. Només canviaré el suport i intentaré trobar noves idees i/o punts de vista sense preocupar-me de com s'implementarien. Faré servir tot el temps que passaré en trens i avions per concentrar-me en els conceptes, i per escriure totes aquestes coses faré servir un parell de llibretes que duré al damunt tota l'estona.

La primera és una vella llibreta de Jack Daniel's que he tingut durant més de quatre anys. Va ser on vaig escriure els primers esborranys i resums del que va acabar sent The Castoffs. A banda d'unes quantes pàgines tota la llibreta hi està dedicada. He treballat molt en ordinadors i a banda d'unes quantes pàgines la informació que conté és genèrica o antiga, però sempre em recorda com va començar tot i em fa ser conscient de com ha millorat la meva manera d'explicar històries. Encara la duc al damunt moltes vegades, encara li queden pàgines en blanc i és el millor lloc on escriure idees per The Castoffs.

La segona llibreta que m'enduré és una Moleskine que faré servir per diverses coses. Hi treballaré en tots els projectes dels quals us he parlat, però el que és més important és que hi prendré notes sobre els viatges en sí, especialment mentre sigui a Tòquio. Sempre he volgut visitar el Japó i ara que finalment hi vaig vull aprofitar l'experiència el màxim possible, evidentment fent moltíssimes fotos però també anotant les sensacions, imatges, sons, situacions... tot allò que em vingui al cap durant els deu dies que passaré allà i que valgui la pena apuntar. Ja vaig intentar fer-ho quan vaig anar a Cuba fa dos anys, i tot i que vaig escriure unes quantes pàgines no vaig sentir que hagués complert el meu objectiu. Però aquesta vegada és diferent.

Pel que fa al futur, a banda del que ja sabeu en Xavi i jo tenim una cosa al cap per quan torni. El nou esborrany de The Castoffs gairebé està acabat, i com que volem donar-li visibilitat hem pensat en un projecte derivat que podem fer en un període de temps relativament curt. Sabem el que volem fer, de manera que quan torni prepararem unes quantes coses i aleshores escriuré un post explicant-vos-ho. Fins i tot estem pensant a iniciar una campanya de crowdsourcing per aconseguir una petita quantitat de diners per fer-ho bé. Sortir-nos-en seria alhora una gran ajuda i una injecció de moral, perquè voldria dir que realment hi ha unes quantes persones a qui els interessa la nostra feina. Bé, de moment no en diré res més... fins aviat!

Another project (as if I didn't have enough) / Un altre projecte (com si no en tingués prous)

I started writing a book a few days ago. I don't even know why I did it. I happened to be working in another project and couldn't find the way to keep on with it. I found myself stuck, so I just opened a new document and started writing. I didn't have the slightest idea of where it would lead me to. I just wrote. A few pages later I realised I had came up with what seemed to be the first chapters of a novel. I also wrote some random chapters that didn't follow the previous ones, as I was writing without an order or plan of any kind. But those chapters also had their place in a story I wasn't even aware I was writing. 

Then, all of a sudden, I saw it clearly. I don't mean to sound arty at all. I know perfectly the writer's craftsman side. However at that point I foresaw a glimpse of the work, a clear yet fleeting vision of what I wanted to write. I also understood many things of the way those chapters were written, and also why did I started writing in Catalan, and how did I wanted to write. I don't mean to convince anybody I started writing a lifetime's masterpiece or even that I'll finish it -I intend to, though-, I just want to share that moment of illumination, when everything falls into place and you see crystal clear what you want to do, the way you want to do it and, what's more important, your reasons to do it. I won't explain them here -they're too personal-, but I would like to point out something that's so obvious we sometimes forget: Knowing your motivations when creating is also getting to know yourself, and it may help improving both you and your work. Or, as Hank Moody put it on Californication, "I'm not going to a fuckin' shrink! I'm a writer, we don't get that shit away like that, we're better than that!" 

I may post an excerpt later on, once I'll have everything clearly defined. After all, the vision you get only lasts for an moment. Now's time to take a leap into the creative vortex and let things flow, without ever forgetting it doesn't always flow and that, even when it does, it's still a matter of working hard. I actually had a quite important block right after that, as if that "revelation" had spent most of my creative energy and I needed time to be productive. But then again, it's just my way to explain it. I could be completely wrong but it's OK as it works fine for me. As always I'll keep you up to date with this project... after all I haven't said much about it yet.

Fa uns quants dies vaig començar a escriure un llibre. No sé per què ho vaig fer. Estava treballant en un altre projecte i no trobava la manera d'avançar. Em vaig sentir encallat, de manera que vaig obrir un document nou i vaig començar a escriure. No tenia ni la més mínima idea d'on em duria. Unes quantes pàgines després em vaig adonar que tenia a les mans el que semblaven els primers capítols d'una novel·la. També vaig escriure uns quants capítols que no seguien els anteriors, escrivint sense cap tipus d'ordre ni de pla. Però aquells capítols també teníen el seu lloc en una història que ni tan sols era conscient d'estar escrivint.

Aleshores, de sobre, ho vaig veure clar. No voldria sonar massa "artista". Conec perfectament la vessant artesana de l'escriptor. Tot i això, en aquell moment vaig veure un flaix de l'obra, una visió clara però fugaç del que volia escriure. També vaig entendre moltes coses de la manera com havia escrit aquells capítols i també per què havia començat a escriure en català. No vull pas convèncer a ningú de que he començat a escriure l'obra magna de la meva vida o ni tan sols de que l'acabaré -tot i que espero fer-ho-, només volia compartir aquest moment d'il·luminació, quan tot encaixa i veus perfectament què vols fer, com ho vols fer i, sobretot, les teves raons per fer-ho. No les explicaré aquí -són massa personals-, però voldria destacar quelcom que, de tant obvi, de vegades oblidem: Coneixer les pròpies motivacions a l'hora de crear també és conèixer-se a un mateix, i pot ajudar a que milloris tant tu com la teva feina. O, com ho va expressar en Hank Moody a Californication: "No aniré a un cony de psiquiatre! Sóc escriptor, no ens treiem la merda del damunt d'aquesta manera, som millors que tot això!"

Segurament penjaré algun fragment més endavant, quan ho tingui tot definit clarament. Al cap i a la fi la visió només dura un instant. Ara és l'hora de llançar-me al remolí creatiu i deixar que tot flueixi, sense oblidar que no sempre flueix i que, fins i tot quan ho fa, encara és qüestió de treballar fort. De fet vaig patir un bloqueig bastant important després d'allò, com si aquella "revelació" hagués gastat la major part de la meva energia creativa i necessités temps per tornar a ser productiu. Però, al cap i a la fi, aquesta només és la meva manera d'explicar-ho. Podria estar completament equivocat, però mentre em funcioni a mi ja em sembla bé. Com sempre us mantindré al dia d'aquest projecte... fet i fet encara no n'he dit gran cosa.

The Castoffs - Sneak Peek (II)

The conflict's last act was the brutal assault to Desbia. Many of its inhabitants died during the Great Council's last stand. The city was partially razed by the Prince's fleet and lots of buildings collapsed either totally or partially. The new Governor gave priority to make the port and the market operational again and to repair the Palace and the city's defensive elements, so the inhabitants had to rebuild their houses with the materials they had at hand. The remains of the defeated fleet turned out to be a very useful source for the survivors, that repaired holes and cracks with the debris. Other buildings remained abandonned, either because of their state made them impossible to repair or because their inhabitants were dead. Despite all this, two years later the city had somehow recovered from the tragedy, and although the Prince maintained a tight grip on it through the Governor everything was slowly coming back to normal... or that's what it seemed.

Illustration by Xavier Ren.




El darrer acte del conflicte va ser el brutal assalt a Dèsbia. Molts dels seus habitants van morir en l'última defensa del Gran Consell. La ciutat va ser parcialment arrassada i molts edificis es van esfondrar totalment o parcial. El nou Governador va donar prioritat a restablir el funcionament del port i el mercat i a reparar el Palau i les defenses de la ciutat, de manera que els habitants van haver de reconstruïr les seves cases amb els materials que tenien a mà. Les restes de la flota derrotada van resultar ser una font molt útil pels supervivents, que van reparar forats i esquerdes amb les deixalles. Altres edificis van romandre abandonats, ja fos perquè el seu estat els feia impossibles de reparar o perquè els seus habitants eren morts. Tot i això, dos anys després d'alguna manera la ciutat s'havia recuperat de la tragèdia i tot i que el Príncep mantenia un ferri control a través del Governador tot estava tornant lentament a la normalitat... o això és el que semblava.

Il·lustració d'en Xavier Ren.

Old Folks Project - Environment Design / Disseny d'Escenaris

I've spent most of these week working on Game Mapping. As it happens with many other parts of the video game creative process it is my first time, so it has been a really interesting experience that has made me aware of a few things.

First of all let me say something: I've probably drawn more in these days than I have during the past ten years. I stopped drawing as a kid -there are theories on that matter-, so when I found myself having to do preliminary drafts for the Old Folks Project's locations it was quite a challenge. As I don't have the skills to draw proper region and city maps I tried to keep it simple, making them understandable so the Game Artist could use them as a guide to create the actual maps, scenarios and levels. The first output didn't satisfy me, so after Esteve (the projects other co-manager) told me about it I accessed to a Sprite Library and tried and used its resources to make a sort of collage, overlaying the sprites on the original drawing using Photoshop. I've ended up with -so far- three location maps. I'll post one of them so you get an idea of what they look like:
 

The original drawing's under it. And I hope it'll always be.

This came out to be a great way to improve their aspect but also to get a proper sense of was I actually doing and how would that environments be in terms of playability, especially when mapping smaller and more specific places like cities, buildings and dungeons, and although -or because of- I have experienced some problems concerning the scenarios' proportion the idea has been useful for more things than just hiding that I suck at drawing.

However, this method has a clear match. Whether the original pencil drawings are just rough drafts of the locations' approximate shape and have their elements represented as simple figures (e.g a cube stands for a building), the sprite-painted maps are the result of a choice. The grass, the dirt, the walls, the buildings... everything has been chosen from the sprite library following functional reasons (e.g big sprites to paint the ground quickly) but also subconscious aesthetic ones. I realised I was choosing some sprites simply because I liked them better, and I feared this could somehow interfere in the Game Artist's work. After all I'm not just presenting a map telling him what and where should he draw everything. Because of this choices I could be also hinting at how do I think everything should look like, and although we are all conscious of this drawings' purpose the doubt always exists. 

Will I influence the way he's developing the game's visual features? I hope not. In any case I guess I should take some drawing lessons. As I'm used to work on my own or, in The Castoffs, to rely on Xavier Ren's ability to interpret my descriptions and fill the gaps within them to create something's that's new and belongs to both of us, I wasn't aware of how annoying it can be to have something in your mind and to be unable to communicate it in a visual way. And this is something I should try to remedy.

He passat la major part d'aquesta setmana fent Game Mapping. Com passa en la majoria de parts del procés creatiu d'un videojoc és la meva primera vegada, o sigui que ha estat una experiència molt interessant i que m'ha fet ser conscient d'unes quantes coses.

Abans de res deixeu-me dir una cosa: Segurament he dibuixat més durant aquests dies que durant els deu anys anteriors. Vaig deixar de dibuixar quan era un nen -hi ha teories sobre l'assumpte-, o sigui que quan em vaig trobar en la situació d'haver de fer els esbossos preliminars de les localitzacions de l'Old Folks Project em va semblar un repte important. Com que no tinc habilitat per dibuixar mapes i plànols amb cara i ulls de les regions i les ciutats vaig intentar simplificar, fent mapes entenedors que el Game Artist pogués utilitzar com a guia per crear els mapes, escenaris i nivells "de debò". Els primers resultats no em van satisfer, o sigui quan l'Esteve (l'altre co-manager del projecte) me'n va parlar vaig accedir a una Llibreria de Sprites i vaig provar de fer servir els seus recursos per fer una mena de collage, superposant els sprites als dibuixos originals fent servir el Photoshop. He acabat amb -de moment- tres mapes de localització. Us en deixo un perquè us feu una idea de quin aspecte té tot plegat:
 

El dibuix original és a sota. I espero que s'hi quedi.

Aquest mètode va resultar ser una gran manera de millorar el seu aspecte, però també de tenir una idea més clara del que estava fent i de com serien els entorns en termes de jugabilitat, sobretot a l'hora de mapejar localitzacions més específiques com ara ciutats, edificis i masmorres. Encara -o potser a causa de- que he tingut alguns problemes amb les proporcions dels escenaris, al final la idea ha resultat ser útil per més coses que simplement per amagar que dibuixo fatal. 

Tot i aixo, el sistema té una contrapartida clara. Mentre els dibuixos originals a llapis només són esbossos simples de la forma aproximada de les localitzacions i tenen els seus elements ubicats com a formes senzilles (p. ex. un cub representant un edifici) els mapes pintats amb sprites són el resultat d'una tria. La gespa, la terra, els murs, els edificis... tot ha estat seleccionat de la llibreria de sprites seguint criteris funcionals (com sprites grans per pintar ràpidament el terra) però també, de manera inconscient, estètics. Em vaig adonar que estava triant alguns sprites només perquè m'agradaven més, i vaig tèmer que això pogués interferir d'alguna manera en la feina del Game Artist. Al cap i a la fi no estic presentant un mapa on li dic què i on hauria de dibuixar-ho tot. A causa d'aquestes tries, puc estar insinuant quina aparença crec que hauria de tenir i, tot i que tots som conscients de l'objectiu d'aquestes images, el dubte sempre és present.

Influenciaré la manera com està desenvolupant els aspectes visuals del joc? Espero que no. En qualsevol cas em sembla que hauria d'anar a unes quantes classes de dibuix. Com que estic acostumat a treballar sol o, a The Castoffs, a confiar en l'habilitat d'en Xavier Ren per interpretar les meves descripcions i omplir els buits que hi ha per crear quelcom no i que ens pertany als dos, no m'havia adonat de com en pot ser de molest tenir quelcom al cap i no ser capaç de comunicar-ho visualment. I és una cosa a la que hauria de posar remei.

Note: Locations / Nota: Localitzacions

Pietat's St. at night. Photo by Carquinyol

I should go down to Barcelona one of these days. Two of the projects I'm working in are set there so it would be a good idea to ramble up and down its streets. When you've lived next to a city like Barcelona for so long -and studied there too- you don't realise how beautiful it is anymore. I had forgotten it until last June, when I took an English friend in a stroll around it. We walked around the streets and alleys of Ciutat Vella ("Old City") for hours, and I was actually surprised about how many things I still remembered about its historical buildings and so. None of us had a camera -we went partying that night so bringing one wouldn't had been a good idea- so I'll do that small trip pretty soon but this time taking some pictures. As the projects are just rough outlines at the moment seeing where they take place will be very helpful, as I'll have visuals of the places some scenes could take place in and how the events would develop there. Woody Allen didn't do any justice to the city in Vicky Cristina Barcelona. He only showed the typical Barcelona postcards (Gaudí and so on) but in the historical centre there are lots of relatively unknown streets, courts, alleys, gardens... amazingly beautiful scenarios for many kinds of films... especially considering how dramatically Barcelona changes when the sun goes down. Finding locations is sometimes seen as something to do after the script's written, but when you want a story to be something it could only happen in a particular place then it should be done the other way around, so you can picture everything you're writing in the exact place, using the environment to develop it as if it was a living character.

El carrer de la Pietat de nit. Foto de Carquinyol

Un dia d'aquests hauria de baixar a Barcelona. Dos dels projectes en els que estic treballant passen allà o sigui que seria bona idea anar-hi a donar un volt. Quan has viscut a prop d'una ciutat com Barcelona durant tant de temps -i hi has estudiat- ni tan sols t'adones de com n'és de bonica. Jo me n'havia oblidat fins el juny passat, quan vaig dur un amic anglès a fer-hi una mica de turisme. Vam passejar amunt i avall per Ciutat Vella durant hores... em va sorprendre la quantitat de coses que encara recordo sobre els seus edificis històrics. Cap dels dos duia càmera -vam sortir de festa així que dur-ne una no era bona idea- o sigui que ho tornaré a fer ben aviat però aquest cop fent fotos. Com que ambdós projectes encara són només esbossos generals, veure on passen és una bona idea de tenir idees visuals dels llocs exactes on podrien tenir lloc les escenes i com es podrien desenvolupar en aquells indrets. En Woody Allen no va fer gens de justícia a la ciutat a Vicky-Cristina-Barcelona. Només va mostrar les postals típiques (Gaudí, etcètera) però al casc antic hi ha un munt de carrers, carrerons, places i jardins relativament desconeguts, escenaris increïbles per molts tipus de pel·lícules... especialment tenint en compte el canvi dramàtic que pateix Barcelona quan es pon el sol. Trobar localitzacions normalment es veu com quelcom a fer un cop el guió està escrit, però quan vols escriure una història que només pugui passar en un lloc en concret aleshores s'hauria de fer a l'inrevés, perquè puguis imaginar-te tot el que passa en el seu lloc exacte, utilitzant el mateix escenari per desenvolupar-ho, com si fos un personatge més.

Old Folks Project: Creating a video game/Creant un videojoc

As I said on my last post since I finished The Company nearly a month ago I've been able to focus on all the other projects I have in different stages of development. Among them the one I've been working more intensely in is an RPG video game we've christened as the Old Folks Project.

I might talk about its more personal aspects in a later post but now I'd like to focus on its straightforward professional side. Four -soon five- people are working together designing a role-playing video game demo providing a few hours of game play that's planned to be ready in one year. The team consists of two ITs, an illustrator and a writer -me-, however at this point we all have our say in all the aspects of the game and when we'll have a proper design document then every one of us will get to work in our respective fields of expertise.

The experience's proving to be an extremely thrilling as it goes way beyond my usual role as a writer. As the project's co-founders my long-time friend Esteve and me hold the position of Project Managers, however as he's working I take most of the responsability for that duty. Although we take decisions democratically, making sure the job's done and deciding when a discussion's over and we've got to move on is something I had never done before and I'm learning a lot from. Apart from TV series and shows scriptwriting is most times a lonely job and you can get too used to work on your own so this project has also the advantage of providing me experience in project managing, team working and decision making, which I think will be useful for me as a professional.

Concerning the game itself, as it happens most times you don't fully realise a product's complexity until you try to do one yourself. As a gamer I was somewhat aware of how many decisions a video game maker has to take, but once I started working in one the actual number of choices you've got to make surpassed what I had in mind. The fact the game is an RPG probably plays its part on it as they are not exactly the simplest games you can find, but the feeling would have probably been the same in any other genre as the complexity expectations would had also been lower. At the moment we all have a somehow clear idea of what we want to do in most aspects -story, visuals, gameplay...- but still we have pages and pages of brainstorming and discussions for the most various aspects ranging to the biggest things to the smallest details, from where the game takes place in and what's that world's history to which enemies appear on each zone. We have a huge amount of work left to do, and I'm absolutely willing to continue working on Old Folks as it is one of the most exciting projects I've ever been involved in.

Tal i com vaig dir al meu darrer post, des que vaig acabar The Company fa gairebé un mes he pogut dedicar-me a tots els altres projectes que tinc en diverses fases de desenvolupament. De tots ells en el que he estat treballant més intensament és en un videojoc RPG que hem batejat com l'Old Folks Project.

Potser parlaré dels seus aspectes més personals més tard però ara m'agradaria concentrar-me en la seva vessant més estrictament professoinal. Quatre -aviat cinc- persones estem treballant juntes per dissenyar la demo d'un videojoc de rol que proporcioni unes quantes hores de joc i que està previst que estigui acabat d'aquí un any. L'equip consisteix en dos enginyers en Informàtica, un il·lustrador i un escriptor -jo-, tot i que en aquest moment tots tenim veu en tots els aspectes del joc i quan tinguem un document de disseny complet aleshores cadascú es posarà a treballar en els seus àmbits respectius.

L'experiència està sent molt emocionant i va molt més enllà del meu paper habitual com a escriptor. Com a cofundadors del projecte el meu vell amic Esteve i jo som els Project Managers, però com que ell està treballant jo assumeixo la major part de la reponsabilitat de la tasca. Tot i que prenem les decisions de manera democràtica, assegurar-se que la feina es fa i decidir en quin punt una discussió es considera tancada i es passa al pas següent és una cosa que no havia fet mai i de la que estic aprenent molt. Deixant de banda les sèries i programes de televisió l'escriptura de guions és, en general, una feina solitària i et pots acostumar massa a treballar sol, de manera que aquest projecte també té l'avantatge de proporcionar-me experiència en gestió de projectes, treball en equip i presa de decisions, coses que crec que em seran molt útils com a professional.

Sobre el joc en sí mateix, com succeeix la majoria de vegades no t'adones del tot de la complexitat d'un producte fins que intentes fer-ne un. Com a gamer ja tenia una idea de quantes decisions ha de prendre un creador de videojocs, però un cop vaig començar a treballar en un el nombre real va superar de llarg les meves previsions. El fet que el joc sigui un RPG suposo que té el seu efecte ja que no són precisament els jocs més simples que es poden trobar, però la sensació segurament hauria estat la mateixa en qualsevol altre gènere, ja que les expectatives de complexitat també haurien estat més baixes. En aquests moments tots tenim una idea més o menys clara del que volem fer en la majoria d'aspectes -història, visual, funcionament...- però encara tenim planes i planes de pluges d'idees i discussions sobre els aspectes més variats, dels més grans als detalls més petits, d'on té lloc el joc i quina és la història d'aquell món a quins enemics apareixen a cada zona.  Tenim una enorme quantitat de feina a fer, i estic desitjant continuar treballant en l'Old Folks, un dels projectes més emocionants en els que m'he involucrat.

The Castoffs - Sneak Peek

40. EXT. LETH & DRIX PARENTS' HOUSE (FLASHBACK) - NIGHT.

LITTLE LETH leaves the building carrying LITTLE DRIX on his arms with difficulty. As he runs away from it an explosion makes them fall to the ground. LITTLE LETH turns and looks at his house as it collapses. Crying and hugging LITTLE DRIX, he looks up, where the huge airship's about to overfly them. "Holy Rage" can be read on it. Captain HAMMER's silhouette's seen inside, observing the burning city below him. The airship's shadow covers LITTLE LETH and LITTLE DRIX.

Kudos to Xavier Ren for the painting. More on this project to come.

40. EXT. CASA PARES LETH I DRIX (FLASHBACK) - NIT.
 
En LETH PETIT duent en DRIX PETIT als braços amb dificultat, surt de l'edifici. Mentre corre allunyant-se'n es produeix una explosió que els tira a terra. En LETH PETIT es gira i mira cap a casa seva just quan l'edifici s'enfonsa. Després, plorant i amb en DRIX PETIT abraçat, mira cap amunt, on l'enorme vaixell està a punt de passar per damunt seu. S'hi pot llegir "Ràbia Sagrada". La silueta del capità HAMMER és visible a l'interior, observant la ciutat en flames a sota seu. L'ombra del vaixell cobreix en LETH PETIT i en DRIX PETIT.

El mèrit de la pintura és d'en Xavier Ren. Properament més coses sobre aquest projecte.

New goals / Nous objectius

After nine months of work I have finished my second full-lenght script. This Monday I handed in The Company's definitive script . Now I only have two things left to do: Waiting for my mark and trying to have it read by a producer. It doesn't sound easy even when you read it. I was adviced to get an agent so I'll guess I'll start looking up for agencies in both the UK and the USA... I'm not sure any Spanish or Catalan agency would be appropriate for a project the size of The Company -if you think I'm wrong I'll be extremely grateful if you tell me so-. After that I'll get a killer pitch and an equally good cover letter ready, I'll send them to the agencies and... alea iacta est. There's not much else I can do from now on but to persist. In addition to that the same friend -a good professional who has been very helpful with this last draft- told me to check some minor details on the script and to try and implement a few alternatives scenes to see if they worked better, so although I the project's finished I will work on it a bit more while trying to have it read. I won't make any comments on my laboral situation now that I have finished my Master's degree. I'm in Catalonia -still in Spain although it seems this could change- and everybody knows how hard it is now to get any kind of job here. This is a blog on scriptwriting so it's not the best place for me to moan. I'll just move on.

I'm working on a few other things now. Nothing to make money on -at least by now- but this won't keep me away from keeping on writing. I have a bunch of projects to work in. All of them are collaborative, so I have the chance to improve my team-working skills, which is always very helpful. Here's a list of them, arranged by their stages of development:

- I'll finish rewriting my first film. It's a fantasy-adventure animated movie I've been working in for some four years. It has changed massively since then and I've grown a lot as a scriptwriter thanks to it, but it's about time to take it to a definitive stage and to start promoting it. We (the project's other half and me) have some plans and ideas on it and I will explain them in later posts, as it is a very interesting topic involving not only the creative process but also how can we unknown writers get a chance to have our produced... or at least read/seen.

- For the past few months I've also been working on-and-off with a small group of people in a very exciting project: We're doing a videogame, an RPG. Of course it won't be a full game with over-the-top 3D graphics and hours and hours of gameplay but we intend to produce the first hours of gameplay of a small but well-crafted role-playing game, a proof of what we can do in our respective fields of expertise. It will probably be one of the projects I'll focus the most on so I'll give you more details and keep you up to date about it over the following months. Our aim is to have something good enough to show in one year, by the end of summer 2013.

- I will get back to a project that has been in a hiatus for a few months now. When I was still in Leeds an English producer asked me if I wanted to write a low-budget film with him and to shoot it in Barcelona as soon as possible. Compared to the other projects it has a more arty, experimental side I feel quite attracted to, and it could also be a good starting point for me to enter the cinema industry and to meet people to work with in the future. I've already been working on the plot for a while, but I won't say much more about this project, as it's not my idea so I wouldn't like to say something I shouldn't.

- I also want to start writing another film. A couple of months ago I showed one of my university projects -a TV series' proposal- to a friend. It somehow triggered lots of ideas in his head, so after a few beers we decided to try doing a low-budget feature film loosely based on what I had written. Yet another project to work in although it is in a very primary state, a bunch of diffuse concepts rather than a clear idea, but then again this is how most things start. Another thing I'll keep the blog updated about over my next posts. I look forward to write about this particular one because it will allow me to have a written record of all the process from the very start, which I find very interesting from a... let's call it "scriptwriting-theory" point of view.

And that's all... I've been away for a while so the post had to be long if I wanted to leave the blog properly up to date. Now that I'm definitely back I'll write new posts often, with more thoughts, works and so on...

Després de nou mesos de feina he acabat el guió del meu segon llargmetratge. Aquest dilluns vaig entregar el guió definitiu de The Company. Ara només em queden dues coses per fer: Esperar la nota i intentar que se'l llegeixi un productor. No sona senzill ni quan ho llegeixes. Em van recomanar que em fes amb els serveix d'un agent de manera que suposo que començaré a buscar agències al Regne Unit i als Estats Units... No estic segur que cap agència catalana o espanyola sigui la més indicada per un projecte de la mida de The Company -si creieu que m'equivoco us estaré enormement agraïts si m'ho dieu-. Després prepararé un pitch espectacular i una carta de presentació igual de bona, ho enviaré tot a les agències... i alea iacta est. A partir d'ara no puc fer gaire cosa més que persistir. A més d'això el mateix amic -un bon professional que m'ha ajudat molt en aquest darrer esborrany- em va dir que repassés alguns detalls del guió i que intentés implementar algunes escenes alternatives per veure si funcionaven millor, de manera que encara que el projecte està acabat encara hi treballaré una mica més mentre intento aconseguir que el llegeixin. No faré cap comentari referent a la meva situació laboral ara que he acabat el màster. Sóc a Catalunya -encara a Espanya tot i que sembla que això podria canviar- i totom sap com n'és de difícil de trobar qualsevol tipus de feina aquí. Aquest és un blog sobre escriptura de manera que no és el millor lloc per fer el ploricó. Segueixo.

Estic treballant en unes quantes altres coses. Res que em pugui donar calers -al menys de moment- però això no farà pas que deixi d'escriure. Tinc un grapat de projectes en els quals treballar. Tots ells són col·laboratius de manera que tinc l'oportunitat de millorar la meva capacitat de treballar en equip, cosa que sempre és d'agraïr. Faig una llista amb tots ells, ordenats segons el seu nivell de desenvolupament:

- Acabaré de reescriure la meva primera pel·lícula. És un llargmetratge d'animació de fantasia-aventura en el que he estat treballant durant uns quatre anys. Ha canviat molt des d'aleshores i gràcies a ella he crescut molt com a guionista, però ja és hora de dur-la a un estadi definitiu i començar a promocionar-la. L'altra meitat del projecte i jo tenim algunes idees i plans per fer-ho. Ho explicaré en posts posteriors perquè és un tema molt interessant, que comprèn no només el procés creatiu sinó també la manera com escriptors desconeguts podem tenir una oportunitat d'aconseguir que els nostres treballs es produeixin... o al menys que es llegeixin/vegin.

- Durant els darrers mesos també he estat treballant intermitentment amb un petit grup de persones en un projecte molt emocionant: Estem fent un videojoc, un RPG. Evidentment no serà un joc complet amb excel·lents gràfics en 3D i hores i hores de joc però volem produïr les primeres hores de joc d'un joc de rol petit però ben acabat, una prova del que cadascú de nosaltres pot fer en els nostres respectius àmbits de treball. Probablement serà un dels projectes en els que em concentraré més o sigui que donaré més detalls i mantindré el blog actualitzat durant els mesos següents. El nostre objectiu és tenir alguna cosa llesta per ensenyar d'aquí un any, a final de l'estiu del 2013.

- Tornaré a posar-me amb un projecte que ha estat paralitzat durant els últims mesos. Mentre era a Leeds un productor anglès em va preguntar si volia escriure una pel·lícula de baix pressupost amb ell per rodar-la a Barcelona el més aviat possible. Comparat amb els altres projectes té un costat més artístic, més experimental, que m'atreu bastant. A més també pot ser un bon punt de partida per entrar a la indústria del cinema i per conèixer gent amb la que podria treballar en el futur. He estat treballant en l'argument durant un temps, però no diré gaire cosa sobre aquest projecte perquè no és la meva idea i no voldria parlar més del compte.

- També vull començar a escriure un altre llargmetratge. Fa un parell de mesos li vaig ensenyar un dels meus projectes de la universitat -la proposta d'una sèrie de televisió- a un amic. D'alguna manera això li va fer venir un munt d'idees al cap i al cap d'unes cerveses vam decidir intentar fer una pel·lícula de baix pressupost basada vagament en el que havia escrit. Un altre projecte en el que treballar, tot i que està en un estadi molt primari, una pila de conceptes difusos més que no pas una idea clara, però així és com tot comença. Una altra cosa sobre la que aniré mantenint el blog actualitzat durant els posts següents. Espero seguir escrivint sobre aquest projecte perquè em permetrà tenir una memòria escrita de tot el procés des del principi, cosa que em sembla molt interessant des del punt de vista de... diguem-ne "teoria del guió".

Això és tot... he estat fora durant bastant de temps de manera que el post havia de ser llarg si volia deixar el blog ben actualitzat. Ara que he tornat definitivament escriuré sovint, amb més reflexions, treballs...

Clack to Click

Hi! I leave you something I wrote around January, as a part of my Story Workshop module's final assignment. It's a short film script, hope you like it and, as always, all criticisms are welcomed.

Hola! Us deixo una cosa que vaig escriure més o menys al gener, com a part del treball final del mòdul "Story Workshop". És el guió d'un curt, espero que us agradi i, com sempre, totes les crítiques són benvingudes.



"Clack to Click" (This time there's only an English version)

Rewriting / Reescrivint

This last week I've been quite away from the blog. Well, I don't know if a week's a lot or not in Blog-time, but anyway... The thing is, I've been busy with my MA's Final Project. As some of you may know, for my Research Project (that's how they officially call it) I'm writing a feature film, and I've just finished rewriting its third draft. Yes. Third. If you're involved in any way in this world you know these things happen all the time, but for those who are not I guess now all the "so you're a writer, oh, how cool" thing seems a bit less realistic.

First of all let me tell you a bit about it. I'd like to sell it -or at least to give it a try- so I'm afraid I can't post anything about its plot yet, but what I can tell you is that it's an epic drama based on real events that happened on the Middle Ages. It has all the elements that make a movie of this kind good -love, death, blood, pride, honour, ambition- and the story hasn't changed much during the past six months as it's already very consistent. However, the script has suffered many changes, and that's the point of everything: no matter how times you've heard it, or if it's the first time you do, there's something you always have to keep in mind if you are or want to be a writer: writing is rewriting.
 

Take the first draft of my script, for instance. When I finished it, after quite a long time spent planning and developing the story -one of these days I'll tell you how I did it- and writing the script itself, it seemed to me I had reached the summit, that I had written a script each part of which was set in stone and that didn't need any further changes. Of course I was on the peak of the "writer's high" (I wrote about it here) and when I started reading it some days later I realised there were loads of things I had to improve. And here's the thing: no matter how hard you've worked on something, if you let it breathe long enough you'll end up thinking that's just a pile of crap. Or at least this is what should happen, as complacency leads you to mediocrity in whatever you do. 

Then, especially if you are as radical in your opinions as I am, you have to convince yourself that is not so bad and that's worth giving it a try to improve it. And so the rewriting process begin, and you never know how many times you'll go through this path... or how many times you should actually go through it.
 

It has always happened to me: At school I was always trying to make things better and better, to the point I ended up not doing my homework because it wasn't worth the try; and if you ask anybody who's seen me working -especially in the pub- they may even suggest I have a bit of OCD. However, as I've had to deal with this my whole life, when I started writing I found it somehow easier to be able to say "enough" and consider a project finished. Deadlines surely are a good thing for this matter, but when you don't have them you just have to know where to stop, and that's not an easy thing to do, at least if you really have a passion about whatever you're doing.

Aquesta setmana passada he estat bastant apartat del blog. Bé, no sé si una setmana és gaire o no en temps-Blog, però és igual... El cas és que he estat enfeinat amb el Projecte Final del meu Màster. Com alguns de vosaltres ja sabeu, pel meu Research Project (oficialment en diuen així) estic escrivint un llargmetratge, i acabo d'acabar d'escriure el tercer esborrany. Sí. Tercer. Si esteu involucrats d'alguna manera en aquest mon sabeu que aquestes coses sempre passen, però per aquells que no hi esteu suposo que tot allò de "Ets escriptor? Oh, com mola!" ja no us sembla tan real.

Primer de tot deixeu-me que us en parli una mica. M'agradaria vendre-la -o al menys intentar-ho- de manera que encara no puc publicar res sobre l'argument, però el que us puc dir és que és un drama èpic basat en fets reals que van succeir a l'Edat Mitjana. Té tots els elements que fan bones aquest tipus pel·lícules -amor, mort, sang, orgull, honor, ambició- i la història no ha canviat gaire durant els darrers sis mesos perquè ja és molt sòlid. No obstant això el guió ha patit molts canvis, i això és el quid de tot plegat: no importa quantes vegades ho heu sentit o si és el primer cop, hi ha una cosa que sempre heu de tenir present si sou o voleu ser escriptors: escriure és reescriure.
 
Agafem el primer esborrany del meu guió, per exemple. Quan el vaig acabar després d'invertir bastant temps planejant i desenvolupant la història -un dia d'aquests us explicaré com ho vaig fer- i escrivint el guió en sí, em va semblar que havia fet el cim, que havia escrit un guió totes les parts del qual estaven gravades en pedra i que no necessitaven cap tipus de canvi. Evidentment estava en el punt àlgid del "morat de l'escriptor" (en vaig parlar aquí) i quan el vaig començar a llegir uns dies més tard em vaig adonar que hi havia moltíssimes coses que havia de millorar. I és que hi ha una cosa que és segura: És igual com t'hagis esforçat en una cosa, si la deixes respirar durant prou temps acabaràs pensant que és un munt de merda. O al menys és el que t'hauria de passar, perquè la complaença condueix a la mediocritat en el que sigui que estiguis fent. 

Aleshores, especialment si tens unes opinions tan radicals com les meves, has de convèncer-te que, de fet, no està tan malament i que paga la pena provar de millorar-ho. I així és com comença el procés de reescriptura, i mai saps quantes vegades seguiràs aquest camí... o quantes vegades l'hauries de seguir.
 
Sempre m'ha passat el mateix: A l'escola sempre estava intentant fer les coses millor, fins al punt que vaig deixar de fer els deures perquè no valia la pena intentar-ho; i si pregunteu a qualsevol persona que m'hagi vist treballar -especialment al pub- fins i tot us insinuaran que tinc una mica de TOC. Tot i això, com que he hagut d'enfrontar-me a això tota la meva vida, quan vaig començar a escriure vaig trobar més fàcil dir "prou" i considerar un projecte acabat. Evidentment les dates límit són bones en aquest aspecte, però quan no les tens simplement has de saber quan aturar-te, i això no és gens fàcil, al menys si realment t'apassiona el que sigui que estàs fent.

26-02-1991

Today I'll just post something I wrote a couple of years ago... it's not even a story, is a fictionalised mix of some memories I had -and still have- from my childhood and that I didn't want to forget. I translated into English for my master's so you have both versions available. The aim was more to reflect the point of view of a small boy rather than creating a proper story.

Avui només us deixo una cosa que vaig escriure fa un parell d'anys... ni tan sols és una història, és la barreja ficcionalitzada d'alguns records que tenia -i encara tinc- de la meva infantesa i que no volia perdre. Ho vaig traduïr a l'anglès pel màster de manera que teniu ambdues versions disponibles. L'objectiu era reflectir el punt de vista d'un nen petit més que no pas crear una història com Déu mana.

26-02-1991 ENGLISH

26-02-1991 CATALÀ

Transpiration time/L'hora de la transpiració

As some of you may have already noted this post revolves around a famous quote by Thomas Edison: "Genius is 1% inspiration and 99% transpiration". We all know the romantic idea of the artist, that creature who works driven by inspiration's divine touch, chasing beauty in a sort of creative ecstasy that gives birth to art. The feeling you get while caught in it is something you just can't explain and that I would never change for anything. Coleridge said he wrote Kubla Khan out of a dream, and some others say that's not true. I think it's possible that he wrote at least a first version of the poem right after waking up, fueled by the idea he had in his dream, and that he tweaked it later on. After all, if I wrote the outline of a film trilogy while alone at night in a train station a poet of Coleridge's sheer talent could've easily written Kubla Khan in one go... but most times before and after this moments of artistic high there are hours and hours of hard work. And here's when transpiration time comes.

To be able to create outside of those magic moments of inspiration, to focus in their work and get through it some artists have special needs: a specific place, a well established ritual... Catalan writer Quim Monzó -who I strongly recommend to my English-speaking audience- uses ear protector headphones when writing because he needs absolute silence. So far I haven't any physical conditions and I've written in many different places and environments: my room, bars, any kind of transport including a coach going from Leeds to Edinburgh -seven hours in a row-... This is an advantage, because if as Picasso said "inspiration has to find us working" being able to work virtually everywhere means that if she doesn't find you working at least you'll be ready for it. On top of that it also gives you the chance of using spare time -e.g train/bus/underground travels- to read, tweak and re-write, which in the end are the longest and most important parts of the writer's creative process. But then again squeezing your time as much as you can is something that applies more to non-professional artists, though I don't like how "professional artist" sounds. 
 
As far as I know those who actually make a living on creation (and also many of us who want to) tend to place themselves into a routine that provides them with the right conditions and discipline to work, just as many other people do in their jobs. For instance, and talking about writers, Brian Ward once told me his method: He starts his day reading what he wrote the previous day in order to tweak it. By the moment he finishes he's already in tune with the story, ready to continue it. From then on he sits in front of his laptop during at least eight hours every day. He sets him self a minimum quantity of work for that day (say 20 pages) and doesn't stand up until the job's done with the only exception of mealtimes and other sorts of physical needs. I did have a similar working discipline myself while in Leeds -although I sometimes got lost in my work and forgot everything else e.g having lunch- and I've lost it now that I'm back home, which brings me to the problem I'm facing now: My former, chaotic writing pattern, the one I always used at home, is not the best way to get the job done... and I've got lots of things to do.

PS. You know that trilogy outline I've just said I wrote on a train station? Four and a half years later I'm still struggling to finish a more or less definitive version of the first part... I hope to have it finished before the end of the year. Loads of transpiration on my back and even more ahead, but what can I say? I love this job.

Com alguns ja deveu haver notat, aquesta entrada gira al voltant d'una famosa cita de Thomas Edison: "El geni és un 1% d'inspiració i un 99% de transpiració". Tots coneixem la idea romàntica de l'artista, aquella criatura que treballa guiada per la mà divina de la inspiració, perseguint la bellesa en una mena d'èxtasi creatiu que dóna vida a l'art. La sensació que tens quan t'hi trobes atrapat és quelcom que no es pot explicar i que no canviaria per res del món. Coleridge va dir que va escriure Kubla Khan a partir d'un somni, i d'altres diuen que no és cert. Personalment crec que és possible que escrivís al menys una primera versió del poema acabat de llevar i que la polís i millorés més endavant. Al cap i a la fi, si jo vaig escriure un esbós de l'argument de tres pel·lícules animades de fantasia-acció de nit i sol en una estació de tren, un poeta amb l'enorme talent d'en Coleridge podia haver escrit Kubla Khan d'una tirada tranquil·lament... però normalment abans i després d'aquests moments d'embriaguesa artística hi ha hores i hores de treballar dur. I aquí és on apareix l'hora de la transpiració.

Per poder crear fora d'aquests moments màgics d'inspiració, per concentrar-se en la seva feina i dur-la a bon port, alguna artistes tenen necessitats especials: un lloc específic, un ritual ben establert... En Quim Monzó fa servir auriculars protectors quan escriu perquè necessita silenci absolut. Jo, de moment, no tinc cap condicionament físic i he escrit en llocs i ambients molt diferents: la meva habitació, bars, qualsevol tipus de transport inclòs un autocar que anava de Leeds a Edimburg -set hores seguides-... Això és un avantatge, perquè si com deia Picasso "la inspiració t'ha de trobar treballant", poder fer feina virtualment a qualsevol lloc fa que si no et troba treballant al menys estaràs preparat per a fer-ho. A més, també et dóna l'oportunitat de fer servir les hores mortes -tren/bus/metro- per llegir, polir i reescriure, que al cap i a la fi són les parts més llargues i més importants del procés creatiu de l'escriptor. Però, de fet, esprémer el teu temps lliure tant com pots és més pròpi dels artistes no professionals, tot i que no m'agrada gens com sona "artista professional". 
 
Pel que jo sé els que es guanyen la vida creant (i molts dels que volem fer-ho) tendeixen a imposar-se una rutina que els proporciona les condicions i la disciplina adeqüades per treballar, el mateix que molta gent fa a les seves professions. Per exemple, i per parlar d'escriptors, en Brian Ward una vegada em va explicar el seu mètode: Comença el dia llegint el que va escriure el dia anterior per polir-ho, i quan arriba al final ja s'ha submergit en la història i està preparat per continuar-la. A partir d'allà s'asseu davant del seu ordinador durant al menys vuit hores cada dia. S'imposa una quantitat mínima de feina a fer per aquell dia (diguem que 20 pàgines) i no s'aixeca fins que arriba a aquest mínim, amb excepcions per les hores de menjar i d'altres necessitats físiques. Jo tenia una disciplina de treball semblant quan era a Leeds -tot i que de vegades em perdia en la feina i m'oblidava de qualsevol altre cosa, per exemple de dinar- i ara que he tornat a casa l'he perdut, cosa que em porta al problema al que m'enfronto ara: La meva antiga i caòtica pauta d'escriptura, la que sempre havia fet servir a casa, no és la millor manera d'acabar la feina... i tinc moltes coses a fer.

PD. Sabeu l'argument de la trilogia que he dit que vaig escriure en una estació de tren? Quatre anys i mig després encara estic lluitant per acabar una versió més o menys definitiva del guió de la primera part... Espero haver-la acabat abans de final d'any. Un munt de transpiració a l'esquena i encara més esperant-me, però què puc dir? M'encanta aquesta feina.