OSADOS 1x00 - Sidonie

Hey there! Here's the latest project I've collaborated in, a series of short videos featuring Pere Espinosa interviewing artists and bands from the Spanish/Catalan indie music scene. In this pilot episode Pere interviews Sidonie, one of the most renowned Barcelona-based bands in their style. Not my cup of tea but they seemed to be nice lads. I can't post the video in the post -ooops- so I'll just leave the link HERE.

Ep! Aquí teniu l'últim project en el que he col·laborat, una sèrie de vídeos on en Pere Espinosa entrevista artistes i bandas de l'escena indie catalana/espanyola. En aquest capítol pilot en Pere entrevista els Sidonie, una de les bandes del seu estil més reconegudes de Barcelona. No són el meu rotllo però semblaven bona gent. No puc penjar el vídeo o sigui que us deixo el link AQUÍ.

Bad Clients, Lessons Learnt / Mals Clients, Lliçons Apreses

I don't usually rant against anybody -before you disagree, I don't rant HERE- but there are sometimes when people make really hard not to. So I'm going to tell you a thing that happened during August and that made me think a bit. I won't mention any of the other involved parts by their names because I haven't asked their permission to do so and it could result in their reputation being damaged or they simply wouldn't like me to write about them. Two of them I care about and one of them I don't give a damn and I wished everybody knew his name, but revealing it would expose the others.

Some good friends told me they had been hired to produce a music video and asked me if I fancied being its scriptwriter. They said the client wanted a really good job, told me the resources and conditions he had and the deadline, which happened to be in about a month. We didn't have much time to write the script, shoot the video and edit it. But as it happens most times I jumped right into it even knowing that I'd have work fast. It was my "holiday" month -I wasn't in my hometown, etc- but anyway I wanted to do it. I listened to the song, wrote down some ideas and then I finished a first draft. I spoke to my colleagues to have some feedback, and then wrote a second draft, which in turn was handed in to the client after the director tweaked it a bit and changed a couple of things. So far so good. 

But here's when things started going wrong. The client took a long, looong time to read our proposal. Long in like in taking two weeks when we had six to have everything done. After the two weeks he said he didn't like the proposal at all and wanted us to write another one. "Fine", I said, "let's have a Skype meeting so you can tell me exactly what you have in mind". We scheduled a meeting. He called it off at the last minute so we rescheduled it for the following day. He didn't go online neither answered any of our phone calls. Later he said he had gone on holidays... and he hasn't said a word ever since. I wrote two drafts, my colleagues did their share of work too and spent some money to improve their equipment and do the job the best they could... No contract was signed before we started working, it was all done on good faith. Huge mistake. The client was an unprofessional, unreliable liability -or a cunt, as you prefer- and we didn't have much to claim the money he owed us. Funny thing is he found somebody else that worked for less money and a month after the last time I knew of him he released his single with a music video... which didn't resemble our proposal but seemed that had drawn some inspiration from it in some details. Just wonderful. But considering my colleagues are making a living on that world we thought it would be better if we forgot about the whole thing, and this is why nobody's mentioned by his name. Except from mine, of course, but I don't care much as I don't work much there and, most importantly, I don't believe in people's good will but in their professionality, and I've never liked working with people who doesn't have even a slight touch of it.

Were we naive? Undoubtedly, but as far as I'm concerned I've learnt from this and I don't think I'll be fooled again by a cheap, amateur DJ that wants to save a few hundred euros. It'll be somebody else in a completely different situation, but not in one that resembles this one.

Normalment no parlo malament de ningú -abans que us queixeu, no parlo malament de ningú AQUÍ- però hi ha vegades en què la gent t'ho posa molt difícil. O sigui que us explicaré una cosa que va passar durant el mes d'agost i que m'ha fet pensar una mica. No diré el nom de cap altra de les parts involucrades perquè no els hi he demanat permís per fer-ho i podria resultar en algun dany a la seva reputació o potser simplement no els hi agradaria. En el cas de dos d'ells m'importa i en l'altre em rellisca i m'agradaria que tothom sabés el seu nom però revelar-lo exposaria als altres.

Uns bons amics em van dir que els havien contractat per produir un videoclip i em van preguntar si m'agradaria ser-ne el guionista. Van dir que el client volia una bona feina, em van explicar quins recursos i condicions teníem i em van dir que la data límit era al cap de més o menys un mes. No teníem gaire temps per escriure el guió, rodar el vídeo i editar-lo. Però com passa la majoria de vegades vaig acceptar immediatament tot i que sabia que hauria de treballar ràpid. Era el meu mes de "vacances" -no era al meu poble, etc- però de tota manera volia fer-ho. Vaig escoltar la cançó, vaig escriure algunes idees i finalment vaig acabar un primer esborrany. Vaig parlar amb els meus col·legues per tenir una mica de feedback i després vaig escriure un segon esborrany, que va ser entregat al client després del que el director el repassés i canviés un parell de coses. Fins aquí tot anava bé.

Però aquí és on tot plegat es va començar a torçar. El client va trigar molt, mooolt de temps a llegir-se la nostra proposta. Molt tipus prendre's dues setmanes quan en teniem sis per a fer-ho tot. Després de les dues setmanes va dir que no li agradava gens la proposta i que volia que n'escrivíssim una altra. "D'acord", vaig dir, "fem una reunió per Skype i em dius exactament què tens pensat". Vam programar la reunió. La va cancel·lar al darrer moment i la vam aplaçar pel dia següent. No es va connectar i tampoc va respondre a les nostres trucades. Després va dir que se n'havia anat de vacances... i des d'aleshores no n'hem sabut res més. Jo vaig escriure dos esborranys, els companys van fer la seva part de la feina i van gastar diners millorant el seu equip i fer la feina el millor possible... No vam signar cap contracte abans de començar a treballar, tot es va fer en confiança. Gran error. El client era un impresentable poc professional i gens de fiar -o un gilipolles, com ho preferiu- i no podiem fer gaire cosa per reclamar-li els calés que ens devia. El més divertit és que va trobar algú altre que li fés la feina per menys diners i al cap d'un més de l'última vegada que havia sabut alguna cosa d'ell va llençar el seu single amb el seu videoclip corresponent... que no s'assemblava a la nostra proposta però que semblava que s'hi hagués inspirat en alguns detalls. Genial. Però tenint en compte que els meus col·legues es guanyen la vida en aquet món vam pensar que era millor si ens oblidàvem de l'assumpte, i és per això que ningú és esmentat amb el seu nom. Excepte el meu, és clar, però a mi no m'importa gaire perquè no treballo gaire en aquest ambient i, el que és més important, no crec en la bona fe de la gent sinó en la seva professionalitat, i mai m'ha agradat treballar per gent que ni tan sols saben què és, això. 

Vam pecar de bona gent? Sens dubte, però pel que fa a mi n'he après i no crec que em torni a deixar enredar per un DJ de pacotilla que es vol estalviar uns quants centenars d'euros. Serà algú altre en una situació completament diferent, però no en una que s'assembli a aquesta.

The music video's out! / Ha sortit el videoclip!

And that was pretty much everything I had to say hahaha. This morning Cosmik's record label WeLoveAsere has released his latest single -and its music video, which I wrote-. Always been more of a rock guy, but what mattered here was being able to deliver what the client wanted. Hope you enjoy it!

I això venia a ser tot el que havia de dir hahaha. Aquest matí la discogràfica d'en Cosmik, WeLoveAsere, ha llançat a la venda el seu darrer single -i el seu videoclip, que vaig escriure-. Sempre he estat més aviat una persona de rock, però el que importava aquí era ser capaç de donar al client el que volia. Espero que ho gaudiu!

Lists - My Top 10 albums

As I did with fiction books a while ago, here's my music album's Top 10. I've left out many albums I love, picking just then of them hasn't been easy. As it happened with the first list I'm not stating they're the best ever -there are a few unmissable landmarks, though- but just some of the ones that have shocked, liked or influenced me the most. I'm linking a song for each album in case you want to know what do they sound like.

So here they come. With no particular order:

Judas Priest - British Steel (1980).

Led Zeppelin - Led Zeppelin II (1969).

Fleetwood Mac - Rumours (1977).

 Sopa de Cabra - Ben Endins (1991).

The Hellacopters - By the Grace of God (2002).

The Who - Quadrophenia (1973).
 
Kortatu - Azken Guda Dantza (1988).
 
Johnny Cash - At Folsom Prison (1968).

David Bowie - The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars (1972).

Guns N' Roses - Appetite for Destruction (1987).

February's over at last / Per fi s'ha acabat el febrer

Hi everybody! I hope you didn't think I was gone for good. As my problems are not the blog's topic I'll just say I've been through rough times and this prevented me from posting here. I want to forget about February 2013 as quickly as possible so I'll move on. Having not written on the blog doesn't mean I haven't written at all. Crises are huge creativity boosts and this past month I have certainly been quite productive in both ideas and actual results. I'll just go through it to sum up what I have been up to so I can continue blogging normally.

- I introduced some changes on my novel. The events are pretty much the same, the hows and whys have varied significantly. The novel's around 9,000 words now, not much but anyway, it's a long-term project and I'm actually quite satisfied with where it's going.

- I have been working on Old Folks. There are still loads of work left to do and I'm falling behind. Our new team member has come up with some really interesting ideas and now we have to find the right way to combine them with our own.

- The music video's release has been delayed until March 14. I don't know the exact reason why, but meanwhile the record company has uploaded a teaser. Making teasers for music videos doesn't make much sense to me but well, at least there's something to watch.

- I have also started working again on a movie idea I had abandonned. I'm just gathering ideas for a second outline but it's nice to work on it again. It's not an easily feasible project but still it would be much easier than, say, The Company or The Castoffs.

- A friend of mine came up with and idea for a short film a few days ago. I'm trying to develop it, I'll tell you more if it doesn't quickly fall into the darkness. You know it happens quite often.

- Last but definetely not least, I have been working hard on a new project. I won't tell you about it now -it's going to be kind of a secret until the end of the month- but hopefully I'll have Xavier Ren's collaboration and it will be ready in less than two months. It's a small, humble project, but I'm very excited about it. It's one of those things you start doing for yourself and then you realise it actually has some possibilities.

I think that's it by now... more posts soon!

Hola a tothom! Espero que no pensessiu que me n'havia anat per sempre. Els meus problemes no són el tema del blog o sigui que només diré que he passat uns moments una mica durs que m'han impedit publicar aquí. Vull oblidar el febrer del 2013 tan ràpid com pugui, o sigui que segueixo. Que no hagi escrit al blog no vol dir que no hagi escrit gens ni mica. Les crisis són una gran empenta per la creativitat, i aquest mes passat he estat molt productiu tant en idees com en resultats. Ho repassaré tot una mica, per resumir què he estat fent de manera que pugui continuar amb el blog amb normalitat.

- Vaig introduïr-hi alguns canvis a la meva novel·la. Els fets són més o menys els mateixos però els coms i els perquès han canviat significativament. La novel·la ara mateix té unes 9.000 paraules, nom és gaire però, sigui com sigui, és un projecte a llarg termini i estic bastant satisfet amb la direcció que està prenent. 

- He estat treballant en l'Old Folks. Queda moltíssima feina per fer i m'estic endarrerint.  El nou membre de l'equip ha aportat unes quantes idees molt interessants i ara hem de trobar la millor manera de fer-les encaixar amb les nostres.

- El llançament del videoclip s'ha endarrerit fins el 14 de març. No en sé el motiu, però de moment la discogràfica ha pujat un teaser. Personalment no veig gaire sentit a fer teasers per videoclips però bé, al menys hi ha alguna cosa per veure.

- També he tornat a treballar en una idea per una pel·lícula que havia abandonat. Només estic reunint idees per una segona sinopsi però està bé tornar-hi a treballar. No és un projecte fàcil de dur a terme però, de tota manera, seria molt més factible que, per exemple, The Company o The Castoffs.

- Un amic va tenir una idea per un curt fa uns dies. L'estic intentant desenvolupar, ja us en diré més si no cau ràpidament en la foscor. Ja sabeu que passa bastant sovint.

- Per acabar, però això no vol dir de cap manera que sigui menys important, he estat treballant intensament en un nou projecte. Per ara no us en diré res -serà una mena de secret fins al final de mes- però espero comptar amb la col·laboració d'en Xavier Ren i estarà apunt d'aquí menys de dos mesos. És una projecte petit, humil, però que m'agrada molt. És una d'aquelles coses que comences a fer per tu i després t'adones que té possibilitats.

Em sembla que això és tot per ara... més posts ben aviat!

The Shadow Play / El Teatre de les Ombres

While shooting Cosmik's music video this past couple of weeks, I found myself saying the same sentence quite a few times. The situation was always pretty much this one: We would shoot a take. Right after that somebody -the actors, the client...- would come and ask to take a look at it, and if we did they'd say they didn't like it for some or some other reason. Then, I'd say "If you see the threads, all the magic goes away".

Shooting at Palazzo. © Clip Promo.

Cinema -and what has spawned from it since that distant day in 1895- is nothing but a forgery. Movies, TV series, documentaries, commercials... are fictional or fictionalised stories told in a way that doesn't have much to do with how we actually see and understand things in real life. We don't live in close-ups, cross-cutting, flashbacks, montage sequences... But when we watch a movie we "read" it through a set of rules -pretty much invented by Edwin S. Porter and David Wark Griffith during the 1910s-. As with oral language, you can understand it even if you don't know the rules as such. But as it also happens with both languages you can't create anything proper if you don't study its rules and ways (e.g rethoric). Audiovisual production -leaving the writing aside- is a process with many parts involved and with loads of rules, techniques and methods we use to create the best possible product, even when everything starts falling apart during the shooting. And it happens more often that you'd imagine. Therefore I don't think it's fair to judge a part of it halfway through if you don't know the big picture. Moreover, doing it can either change the product -probably for worse- if the outsider opinion's taken into consideration, or create tension between him and the team, especially if the aforementioned outsider's the client. So, and I think there would be a general agreement among media professionals, it's better not to show anything to anybody unless you really have to or you actually want their opinion. In the first case you'd probably have time to do a rough cut -allowing you to choose the right takes and make your idea clear- and in the second it would be your choice so it wouldn't be that much of a problem. But having people looking at your takes and giving their opinion on it all the time while you work can't have any good effects at all.

To sum up, and without having any intention of offending anybody whatsoever: What you will see, what really matters, is the finished product. Even if you've paid for it to be made. If you have any comments or complaints feel free to make us know so we can bear them in mind next time or try and do another cut before the final release. But do it once it's done, or ask for a rough cut to watch while reading the script. Don't interfere just because you didn't like a teeny-tiny part of it. Be patient and let the professionals do their job. After all, would you criticise a magician because he doesn't like having you peeping on his tricks?

Mentre rodàvem el videoclip d'en Cosmik aquestes dues darreres setmanes, em vaig trobar repetint la mateixa frase unes quantes vegades. La situació era sempre més o menys la següent: Rodàvem una presa. Immediatament després algú -els actors, el propi client...- s'acostava i demanava de veure-la, i si el deixàvem deia que no li agradava per algun motiu. I en aquell moment és quan jo deia "Si veus els fils es perd la màgia".

Rodant a Palazzo. © Clip Promo.

El cinema -i tot el que n'ha derivat d'ençà d'aquell llunyà dia de 1895- no és res més que un engany. Les pel·lícules, les sèries, els documentals, els anuncis... tot són històries fictícies o ficcionalitzades/adaptades explicades d'una manera que no té gaire a veure amb com veiem les coses a la vida real. 

No vivim en primers plans, montatge en paral·lel, flashbacks, plans seqüència... Però quan mirem una pel·lícula la "llegim" a través d'una sèrie de regles -pràcticament inventades per Edwin S. Porter i David Wark Griffith durant els anys 10 del segle passat-. Com passa amb el llenguatge parlat, el pots entendre tot i que no coneguis les normes com a tals. Però com també passa amb ambdós llenguatges no pots crear res si no estudies les seves normes i mètodes (p.e retòrica). La producció audiovisual -deixant l'escriptura de banda- és un procés amb moltes parts implicades i amb moltes regles, tècniques i maneres de fer que utilitzem per crear el millor producte possible, fins i tot quan tot comença a esfondrar-se durant el rodatge. I passa més sovint del que us imagineu. Per tant no crec que sigui just jutjar-ne una part a mig camí si no en coneixes la idea completa. És més, fer-ho pot canviar el producte -probablement cap a pitjor- si el que diu l'opinador extern és tingut en compte, o bé crear tensió entre ell i l'equip, especialment si l'esmentat opinador és el client. Per tant, i crec que hi hauria una confluència d'opinions general entre els professionals del ram, és millor no ensenyar res a ningú a no ser que sigui estrictament necessari o el director ho decideixi. En el primer cas probablement hi hauria temps de fer un muntatge preliminar -permetent seleccionar les preses bones i deixar clara la teva idea- i en el segon seria una decisió interna i per tant no suposaria cap problema. Però tenir gent mirant les teves preses i donant la seva opinió tota l'estona mentre treballes no pot tenir efectes positius de cap de les maneres.

Per resumir-ho, i sense tenir intencions d'ofendre a ningú: El que veuràs, el que importa, és el producte acabat. Fins i tot si has pagat perquè es faci. Si tens algun comentari o queixa ets lliure de fer-ho perquè la tinguem en compte el proper cop o per fer un segon muntatge abans del llançament. Però fes-ho un cop està acabat, o demana un muntatge preliminar per veure'l alhora que llegeixes el guió. No interfereixis només perquè no t'agrada una part minúscula. Sigues pacient i deixa que els professionals facin la seva feina. Al cap i a la fi, criticaries un mag perquè no li agrada tenir-te observant els seus trucs? 

Writing a music video / Escrivint un videoclip

Shooting at Palazzo. © Clip Promo.

I've been away for a few days and haven't posted anything -apart from the first of my Top 10 lists- in a while. Well, here's why: I have been working. Not as I always do, working in my own stuff and blah, blah. No. I've been properly working. Like in being paid for it. The guys in Clip Promo usually work with a Figueres' (Girona) club and were hired to shoot a music video for one of their deejays. They thought having an actual scriptwriter instead of writing the video themselves would be an important improvement, so the company's director thought of me as we were in the same class in uni and have worked together in a few things. It was the first time I was told to write that kind of script but I accepted as it was a good challenge, a new experience to learn from and another door to open.

I didn't know how to write a music video so I trusted my instinct and my experience in writing other things to handle this project. As soon as I was sent Cosmik's song I listened to it a couple of times. Electro latino has never really been my cup of tea -I enjoy electronic music once in a while but I'm mainly into rock-, but that said the song's catchy and I wrote down a few ideas during that first contact. I also watched some music videos to get the style right. Different music genres mean different videos, and although one of the reasons I was involved in this project in the first place was because of my position as an outsider I had to do some research. After all a music video's an advertisement and I had to know what would the target audience like to see on screen.

After that I seriously got to work: I listened to the song again and again, pausing it every so often to write new ideas or to develop the ones I already had, always bearing in mind the available resources. I must say my musical training proved to be extremely useful on this stage. I learned solfège and played piano and guitar as a kid, and although I have unfortunately forgotten most of it -especially my guitar playing skills- I still have an ear for it. I've got a good sense of rhythm and I also remember how song structures work so I divided the song into parts and worked from there, building the video's story following it to try and make it work together as a whole. I also had to pay attention to the thin line that sometimes separates the scriptwriter and the director. Giving more camera indications than those strictly necessary can annoy the director -he might feel you're telling him how to do his job-. This is especially true in these cases, as music video's a hundred per cent visual, making interminglings easier to happen. But then again I think it's just a matter of being a bit careful and/or to have a good relationship with the director.

After three drafts -and a final meeting with both the lads from Clip Promo and Cosmik- I handled the script's final version. At the moment it's being produced, so you'll have more news and a link for you to watch it as soon as it's finished. I'm really looking forward to it, I'm giving a hand there too (I reeeally missed shooting) and it looks great, so stay tuned!

Rodant a Palazzo. © Clip Promo.

He estat absent durant uns  dies i no he penjat res -a part del primer de les meves llistes de Top 10s- durant bastant temps. Bé, el motiu és aquest: He estat treballant. No com faig sempre, treballant en les meves coses i bla, bla. No. He estat treballant de debò. Del tipus de treball pel qual et paguen. Els nois de Clip Promo treballant amb una discoteca de Figueres i els hi van encarregar que rodessin un videoclip per un dels seus deejays. Van pensar que tenir un guionista en comptes d'escriure'l ells mateixos seria una millora important. La directora va pensar en mi, perquè anàvem a la mateixa classe a la universitat i perquè ja havíem treballat junts unes quantes vegades. Era la primera vegada que em demanaven d'escriure un guió d'aquest tipus però vaig acceptar perquè era un bon repte, una experiència de la qual aprendre i una altra porta oberta.

No sabia com escriure un videoclip, de manera que vaig confiar en el meu instint i la meva experiència escrivint altres coses per espavilar-me amb aquest projecte. Tan bon punt em van enviar el tema d'en Cosmik el vaig escoltar un parell de cops. L'electro latino no ha estat mai sant de la meva devoció -escolto música electrònica de tant en tant però normalment sóc més de rock- però la cançó s'enganxa fàcilment i vaig escriure algunes idees durant aquell primer contacte. També vaig mirar alguns videoclips per fer-me amb l'estil. Gèneres musicals diferents signifiquen vídeos diferents, i tot i que una de les raons per les que em van involucrar en el projecte va ser la meva condició d'outsider vaig haver de fer una mica de recerca. Al cap i a la fi un videoclip és un anunci i havia de saber què era el que el target volia veure.

Després d'allò em vaig posar a treballar seriosament: vaig escoltar la cançó una vegada i una altra, pausant-la de tant en tant per escriure noves idees o per desenvolupar les que ja tenia. He de dir que els meus coneixements de música van demostrar ser molt útils en aquesta fase. De petit vaig estudiar solfeig i vaig aprendre a tocar el piano i la guitarra, i tot i que m'he oblidat de la majoria de coses -especialment de la guitarra- encara em queda la base. Tinc un bon sentit del ritme i també recordo com funciona l'estructura de les cançons de manera que vaig dividir el tema en parts i vaig treballar a partir d'allà, construïnt la història seguint-les i intentant que tot funcionés com un conjunt. També vaig haver de parar atenció a la fina línia que a vegades separa el guionista del director. Donar més indicacions de càmera de les estrictament necessàries pot molestar el director si li fa pensar que estàs dient-li com fer la seva feina. Això és especialment cert en aquests casos, perquè un videoclip és cent per cent visual, fent que sigui més fàcil que hi hagi intromissions. Però al cap i a la fi és només qüestió d'anar amb una mica de compte i de tenir una bona relació amb el director.

Després de tres esborranys -i una reunió final amb els nois de Clip Promo i en Cosmik- vaig entregar la versió definitiva del guió. Actualment està en fase de rodatge, o sigui que tindreu més notícies i un link perquè el veieu tan aviat com estigui acabat. Ho espero amb candeletes, també estic donant un cop de mà en això (trobava mooolt a faltar rodar) i té molt bona pinta, o sigui que estigueu atents!