First of all, here's an article that I found extremely enlightning. It's all about developing, writing and rewriting a story. It's script-oriented (and focused on the Hollywood film industry) but a fair share of its pieces of advice can be very useful to anybody involved in a story-based creative process.
These past days I've been reopening some of the projects I had on hold and I've worked on most of them to a certain extent. I'll try to write about some of the others in the next few days but today I'll focus on my novel. I finished -you know, "finished"- its first part last week and I'm moderately satisfied with it. In fact, I've received good reviews from the two people that have taken a look at it. However, as I tried to work on the remaining three parts problems started to arise all over the novel, and I found them closely related to some of the issues the aforementioned article deals with.
I started writing this novel knowing what I wanted it to be about. Its core. I also knew some of its events, characters and the like. I even had a sort-of-clear idea of how would it look like in terms of shape. The easiest way to describe it would be as a psychological coming-of-age novel. It's being written in free indirect speech and it doesn't follow a chronological order. I don't quite like the identification with the coming-of-age genre, and the novel surely has its differences from many of them, but my reluctance is probably more of a prejudice because of all the cheap novels this genre has spawned. There are some great ones, though, and I prefer to think of them.
Be it as it may, when I finished writing the first part I realised I have introduced some small changes on it, not as much on the events but in the way the protagonist lives and understands them. And as it happens often with stories, the smallest change can start a change reaction leading to a dire need of refurbishing its whole structure. This is not exactly what has happened on this case... let's just say that the structure wasn't as strong as it should by and thus it has trembled quite a lot for changes that otherwise would have required only some minor arrangements. It doesn't worry me much, though. This is a long-term project. I don't have expectations of having it finished anytime soon, and all the "unnecessary" extra work will also mean extra experience in -long- prose writing and in developing my characters' psychological aspects. Sometimes it's good to work in a different way.
Primer de tot, aquí teniu un
article que vaig trobar molt interessant. És sobre el desenvolupament, l'escriptura i la reescriptura d'una història. Està orientat als guions (i centrada en la indústria cinematogràfica de Hollywood) però una part important dels seus consells poden ser molt útils per a qualsevol que s'involucri en el procés creatiu d'una història
.
Aquests darrers dies he estat reobring alguns dls projectes que tenia aturats i he estat treballant en tots ells fins a cert punt. Intentaré escriure sobre alguns dels altres durant els propers dies però avui em centraré en la meva novel·la. Vaig acabar -ja sabeu, "acabar"- la primera part fa uns quants dies i estic moderadament satisfet amb ella. De fet, he tingut bones crítiques de les dues persones que li han donat un cop d'ull. Tot i això, quan vaig intentar seguir treballant en les tres parts restants, van començar a aparèixer problemes per tot arreu, i em vaig adonar que estaven estretament relacionats amb alguns dels problemes de què tracta l'article d'aquí dalt.
Vaig començar a escriure la novel·la sabent sobre què volia que anés. El seu nucli. També en sabia alguns dels fets, els personatges i coses així. Fins i tot tenia una idea és o menys clara de com seria en termes de forma. La manera més senzilla de descriure-la és com una novel·la psicològica sobre la maduresa personal. Està escrita en estil lliure indirecte i no segueix un ordre cronològic. No m'agrada gaire la identificació amb les novel·les "iniciàtiques", i aquesta història és diferent de moltes d'elles, però probablement la meva reticència es basa més en prejudicis, a causa de totes les novel·les dolentes que s'han escrit en aquest gènere. N'hi ha de molt bones, però, i prefereixo pensar en elles.
Sigui com sigui, quan vaig acabar d'escriure la primera part em vaig adonar que havia introduït alguns petits canvis, no tant en els fets sinó en la manera com el protagonista els viu i els entén. I com passa sovint amb les històries, el canvi més petit pot començar una reacció en cadena que duu a la necessitat de reforçar tota la seva estructura. Això no és exactament el que ha passat en aquest cas... diguem que l'estructura no era tan sòlida com hauria de ser i per tant ha tremolat molt per canvies que d'una altra manera només haurien requerit uns quants arranjaments. No em preocupa gaire, però. Aquest projecte és a llarg termini. No tinc expectatives d'acabar-lo gaire aviat, i tota la feina extra "innecessària" també voldrà dir experiència extra en escriptura de prosa -llarga- i en el desenvolupament dels aspectes psicològics dels meus personatges. I a vegades és bo treballar d'una manera diferent.