Things never stop changing around me. They never get better, or worse, they just change. The TV show I was working in collapsed. Or I quit. Still don't know what happened first. Long story short, there were financial problems and, as far as I know, a bit of rough play between some of those involved in the project. The presenter resigned, everything started falling apart pretty quickly and I didn't feel I was being treated the way I deserve. Not that I was expecting a red carpet, wine and the whole cast of the Sports Illustrated Swimsuit Issue, if you know what I mean. Just a bit more of consideration.
So I'm back to my lonely writing times. I opened up the Work folder and checked the projects I've got stored in there. I was quite surprised. Many of them looked better than I remembered. It often happens when you haven't seen them for a while. This doesn't apply only to written work, but that's a whole another story. I read a couple of short films I wrote on 2012, did some minor changes... I might handle them to someone to have some feedback and see if I should try to shoot them or discard them altogether.
Then I turned to feature films. I read the treatment of a film I worked in some months ago and wrote another version. I honestly think it's really good now. "Somebody could make a KILLER movie out of it" good. I've even written a selling treatment so when I'll have everything ready I'll probably pitch it and see how it goes. It wouldn't be cheap -not for our standards, in the UK or the USA 4 million euros are a reasonably small sum for a movie- but I'm really confident. It's a story set in the 1930's, with jazz, cabarets, gangsters and all, and with an amazing story based in real events. It could be great.
Since I did a selling treatment I thought in updating a couple more I had abandonned for a while, the ones for the feature films I've written so far: The Company and The Castoffs. I don't know how useful they're going to be. I might get a chance of having them done if I sell some other, more modest scripts before, but at least they helped me realise how much work I've produced during this past years and how promising they look despite the time that has passed.
I've decided to split this post into two. I'll leave it now that I've finished telling you what has happened and how I've done a bit of a retrospection. I'll write the second part soon, probably tomorrow telling you a few new things I've got in mind that, as always, might end up being something or just another bunch of files in my HDD.
Les coses mai deixen de canviar al meu voltant. No milloren ni empitjoren. Només canvien. El programa de televisió on treballava es va enfondar. I vaig dimitir. De fet encara no tinc clar què va pasar primer. Per a resumir-ho, hi havia problemes econòmics i, pel que sé, una mica de joc brut entre els integrants del projecte. El presentador va plegar, tot es va ensorrar bastant ràpid i jo no em sentia tractat com em mereixia. I tampoc és que estigués esperant una estora vermella, vi i les models del número de banyadors de la Sports Illustrated. Ja m'enteneu, només esperava un pèl més de consideració.
O sigui que tornat a les meves estones d'escriptura solitària. Vaig obrir la carpeta de Feina i vaig mirar els projectes que hi tinc guardats. Em vaig sorprendre bastant, molts d'ells tenien més bona pinta del que recordava. Passa sovint quan fa temps que no els veus. Això no només s'aplica al que escrius, però això és una altra història. Vaig llegir un parell de curts que vaig escriure el 2012, vaig fer-hi alguns petits canvis... Potser els deixo llegir a algú per tenir una mica de feedback i veure si hauria d'intentar rodar-los o descartar-los definitivament.
Després em vaig posar amb els llargmetratges. Vaig llegir el tractament d'un en el que vaig treballar fa uns quants mesos i vaig escriure'n una nova versió. Sincerament crec que ara és molt bo. Bo tipus "algú podria fer-ne un PELICULÓN (sic)". Fins i tot he escrit una memòria de venda, o sigui que quan ho tingui tot apunt segurament el presentaré a veure què passa. No seria barat -pels nostres estàndards, perquè al Regne Unit o als Estats Units 4 milions d'euros són una suma raonablement petita per una pel·lícula- però hi tinc confiança. És una història situada als anys 30, amb jazz, cabarets, gàngsters i tot plegat, i una història increïble basada en fets reals. Podria ser genial.
I ja que havia fet una memòria de venda vaig pensar a actualitzar-ne un parell més que feia temps que tenia abandonades, les de les pel·lícules que he escrit fins ara: The Company i The Castoffs. No sé com d'útils em seran. Potser tinc l'oportunitat de veure-les realitzades si venc uns quants guions més modestos abans, però al menys m'han servit per adonar-me de la quantitat de producció d'aquests darrers anys i de com de prometedora sembla tot i el temps que ha passat.
No comments:
Post a Comment