Note: What do you write about? / Nota: Sobre què escrius?

The question above is one of those things you're asked quite often when you tell someone you write. And it's not that much of a silly question as it may seem. I don't know how it works in the other arts, but with writing is quite simple: you write what you know. I think Mark Twain's the one who's said to have coined the sentence, but many more must had thought the same before. However, being a bit more precise and from my own experience, writing (or scriptwriting) is trying to find the perfect blend of experience, imagination and skill. And time. The mix takes loads of it, and the creative process may differ depending on which ingredient do you use the most.

Experience. Even if your story is far away from your coordinates, experience is decisive when approaching the characters' personalities, the conflicts between them and so on. And it doesn't even have to be your own, it can be something you've read or heard about. As a matter of fact I've found myself recalling conversations I've had about others' issues and their way to see and understand them has been really helpful. And then of course there's the anecdotes. Ah, the anecdotes.

Imagination. You can't just write what happened to you/others just the way it happened. Well, you can but it may also get you in trouble. So even if you tell something that actually happened, if you get to understand what lies beneath you can use your imagination to craft a story where essentially the same happens but nothing resembles the original "source", e.g mixing and expanding different experiences and use them in contexts they have nothing to do with.

Skill. Once you've got your story, and assuming it's good enough, making it grow and become something that appeals your audience, whether if they are readers, producers, viewers... only depends on your skill. You've got the content, now it's time to give it an attractive shape. Points of view, descriptions, order... everything matters, and finding the best way to tell a story can be as important as the story itself.

And that's it... I may be completely wrong, it's just a random thought I've had while working on different projects at the same time and realising a couple of them had details in common because they are both dragging from the same experience. But this can also work if properly done. I don't remember the exact sentence but David Bowie said something like "I've been singing about the same things for thirty years and nobody seems to be angry about it". If you do it like Bowie it's just perfect. And then there's Albert Espinosa (not Spanish and Catalan readers are lucky not to know about him).

La pregunta d'aquí dalt és una d'aquestes coses que et pregunten bastant sovint quan dius a algú que escrius. I no és una pregunta tan absurda com sembla. No sé com funciona en altres arts, però quan escrius és bastant simple: Escrius el que saps. Em sembla que la frase s'atribueix a Mark Twain, però segur que molts d'altres ho van pensar abans. Tot i això, i sent més precís, segons la meva experiència escriure (narrativa o guions) és mirar de trobar la mescla perfecta d'experiència, imaginació i habilitat. I temps. La barreja en demana molt, i el procés creatiu pot diferir segons quin ingredient facis servir més.

Experiència. Fins i tot si la teva història està molt lluny de les teves coordenades, l'experiència és decisiva quan toques temes com la personalitat dels persontges, els conflictes entre ells... I ni tan sols ha de ser la teva, pots haver-la llegit o escoltat. De fet, m'he trobat recordant converses que he tingut sobre els problemes d'altres, i la seva manera de veure'ls i d'entendre'ls m'ha resultat molt útil. I després, és clar, hi ha les anècdotes. Ah, les anècdotes...

Imaginació. No pot escriure el que t'ha passat a tu o a algú altre tal com ha passat. Bé, pots, però també et pot posar en problemes. De manera que, encara que escriguis sobre alguna cosa que va passar realment, si aconsegueixes entendre el que hi ha al fons pots fer servir la teva imaginació per crear una història on passi essencialment el mateix però on res s'assembli a la "font", per exemple barrejant i expandint experiències diferents i fer-les servir en contextos que no tenen res a veure amb els originals.

Habilitat. Un cop tens la història, i suposant que és prou bona, fer-la creixer i convertir-la en quelcom que atreu la teva audiència, siguin lectors, productors, espectdors... només depèn de la teva habilitat. Tens els continguts, ara és l'hora de donar-los una forma atractiva. Punts de vista, descripcions, ordre... tot és important, i trobar la millor manera d'explicar una història pot ser tan important com la història en sí.

I això és tot... puc estar completament equivocat, és una idea aleatòria que he tingut mentre treballava en diversos projectes alhora i m'he adonat que un parell d'ells tenien elements en comú perquè partien de la mateixa experiència. Però això també pot funcionar si ho fas bé. No recordo la frase exacta, però en David Bowie va dir alguna cosa com "He estat cantant sobre les mateixes coses durant trenta anys i diria que ningú s'ha enfadat". Si ho fas com en Bowie és perfecte. I després hi ha l'Albert Espinosa.