Thursday, July 11, 2013

Reading / Llegint

I've left the blog aside for the past couple of months. Not that I want to use excuses -after all you find the time to do some blogging if you REALLY want to and have something you feel the urge to say-. Thing is, I have quite a few things to say, but when I had the time to write about them I chose doing other things instead. Sincerity first.

Having said that, let's get started. Last month I was asked to be a reader. That is, to read a novel's draft and to provide my notes and thoughts about it, specifying what I did like, what I did not, how I thought the book could be improved... so everything was basically about writing a long, in-depth report about it. Of course I can't tell you about the novel itself, but I can write about the experience, which turned out to be really interesting. So, I knew I was capable of doing it but I also needed to find a way to do it I found myself comfortable with and that could be easily understood. And most of all I had to try and remember all the narrative theory I've been told over the years in case I had to make well-founded comments or suggestions on the novel's structure.

The good thing is I realised -once again, I guess- that I already have all the theory within my head and I use it unconsciously when I write, so I could do all this analysis without actually thinking about it. It just sort of came. So, I first read the novel as if I was a normal reader (if being a reader has ever been or is "normal" anymore) and then I just wrote down what I did I feel about it when I finished in terms of satisfaction, as a customer satisfaction report, if you wish. Having done that, I read the novel again at a much slower pace, analysing it carefully and paying attention at all the details, writing notes on nearly each page on anything I thought was good, not so good, interesting, pointing at some plot points and its effects on the structure and the overall feeling of the novel, how I perceived every event as a reader... I don't think I had done such a deep work on a book in a long, long time. Let's face it, my university reports on books were mostly the result of a quick, diagonal read and a talent for writing a lot without saying much.

I learned quite a bit doing this job and it was a really good experience I'd be willing to repeat. As a writer I don't usually see the mistakes or weak points of my own work until somebody else points them out for me. I guess it happens to most of us. But giving your thoughts on somebody else's work is also to reaffirm your own style and understanding of writing, and in addition to that you get new inputs through working deeply into another writer's work-in-progress. And this is truly a privilege.




He deixat el blog una mica de costat durant el darrer parell de mesos. No és que vulgui buscar excuses -al cap i a la fi trobes temps per escriure si REALMENT vols i tens alguna cosa que sents la necessitat de dir-. El tema és que tinc unes quantes coses a dir, però quan he tingut temps d'escriure sobre elles he triat per alguna altra cosa. La sinceritat per davant de tot.

Havent dit això, comencem. El mes passat em van oferir ser un lector, és a dir, llegir l'esborrany d'una novel·la i aportar les meves notes i reflexions sobre aquest, explicant que m'havia agradat, què no, com creia que es podia millorar el llibre... és a dir que bàsicament tot plegat consistia a escriure un llarg i profund informe sobre l'esborrany. Evidentment no us puc explicar res sobre la novel·la en sí, però ho puc fer sobre l'experiència, que ha resultat ser molt interessant. Bé. Sabia que era capaç de fer la feina, però havia de trobar una manera amb la qual em sentís còmode i que pogués ser fàcil d'entendre. I el més important, havia de mirar de recordar tota la teoria narrativa que m'han ensenyat al llarg dels anys per si havia de fer comentaris o suggeriments ben fonamentats sobre l'estructura de la novel·la.

La part bona és que em vaig adonar -un altre cop, suposo- que ja tinc tota la teoria dins del cap i la faig servir inconscientment quan escric, de manera que vaig poder fer tot aquest anàlisi sense pensar-hi. Simplement va sortir. De manera que primer vaig llegir la novel·la com si fos un lector normal (si és que ser lector ha sigut o encara és "normal") i després simplement vaig escriure què vaig sentir quan la vaig acabar en termes de satisfacció, com si fos un informe de satisfacció del consumidor, per dir-ho d'alguna manera. Havent fet això, vaig tornar a llegir la novel·la a un ritme molt més lent, analitzant-la amb cura i parant atenció a tots els detalls, escrivint notes gairebé a casa pàgina sobre qualsevol cosa que trobava bona, no tan bona, interessant, assenyalant alguns punts de la trama i els seus effectes en l'estructura i en la sensació general de la novel·la, com percebia cada esdeveniment com a lector... em sembla que no havia fet un treball tan a fons sobre un llibre en molt i molt de temps. Les coses com són, els treballs que feia sobre llibres a la universitat eren majoritàriament el resultat d'una lectura ràpida i en diagonal i la meva habilitat per escriure molt sense dir res.

Vaig aprendre bastant fent aquesta feina i va ser una experiència molt bona i que m'encantaria repetir. Com a escriptor normalment no veig els errors o els punts febles de la meva feina fins que algú altre me'ls assenyala. Suposo que ens passa a la majoria. Però expressar els teus pensaments sobre el treball d'algú altre també és una manera de reafirmar el teu estil i la teva manera d'entendre l'escriptura, i a més obtens nous inputs a base de treballar en profunditat l'obra en procés d'un altre escriptor. I això, realment, és tot un privilegi.

No comments:

Post a Comment