Monday, January 21, 2013

The Shadow Play / El Teatre de les Ombres

While shooting Cosmik's music video this past couple of weeks, I found myself saying the same sentence quite a few times. The situation was always pretty much this one: We would shoot a take. Right after that somebody -the actors, the client...- would come and ask to take a look at it, and if we did they'd say they didn't like it for some or some other reason. Then, I'd say "If you see the threads, all the magic goes away".

Shooting at Palazzo. © Clip Promo.

Cinema -and what has spawned from it since that distant day in 1895- is nothing but a forgery. Movies, TV series, documentaries, commercials... are fictional or fictionalised stories told in a way that doesn't have much to do with how we actually see and understand things in real life. We don't live in close-ups, cross-cutting, flashbacks, montage sequences... But when we watch a movie we "read" it through a set of rules -pretty much invented by Edwin S. Porter and David Wark Griffith during the 1910s-. As with oral language, you can understand it even if you don't know the rules as such. But as it also happens with both languages you can't create anything proper if you don't study its rules and ways (e.g rethoric). Audiovisual production -leaving the writing aside- is a process with many parts involved and with loads of rules, techniques and methods we use to create the best possible product, even when everything starts falling apart during the shooting. And it happens more often that you'd imagine. Therefore I don't think it's fair to judge a part of it halfway through if you don't know the big picture. Moreover, doing it can either change the product -probably for worse- if the outsider opinion's taken into consideration, or create tension between him and the team, especially if the aforementioned outsider's the client. So, and I think there would be a general agreement among media professionals, it's better not to show anything to anybody unless you really have to or you actually want their opinion. In the first case you'd probably have time to do a rough cut -allowing you to choose the right takes and make your idea clear- and in the second it would be your choice so it wouldn't be that much of a problem. But having people looking at your takes and giving their opinion on it all the time while you work can't have any good effects at all.

To sum up, and without having any intention of offending anybody whatsoever: What you will see, what really matters, is the finished product. Even if you've paid for it to be made. If you have any comments or complaints feel free to make us know so we can bear them in mind next time or try and do another cut before the final release. But do it once it's done, or ask for a rough cut to watch while reading the script. Don't interfere just because you didn't like a teeny-tiny part of it. Be patient and let the professionals do their job. After all, would you criticise a magician because he doesn't like having you peeping on his tricks?




Mentre rodàvem el videoclip d'en Cosmik aquestes dues darreres setmanes, em vaig trobar repetint la mateixa frase unes quantes vegades. La situació era sempre més o menys la següent: Rodàvem una presa. Immediatament després algú -els actors, el propi client...- s'acostava i demanava de veure-la, i si el deixàvem deia que no li agradava per algun motiu. I en aquell moment és quan jo deia "Si veus els fils es perd la màgia".

Rodant a Palazzo. © Clip Promo.

El cinema -i tot el que n'ha derivat d'ençà d'aquell llunyà dia de 1895- no és res més que un engany. Les pel·lícules, les sèries, els documentals, els anuncis... tot són històries fictícies o ficcionalitzades/adaptades explicades d'una manera que no té gaire a veure amb com veiem les coses a la vida real

No vivim en primers plans, montatge en paral·lel, flashbacks, plans seqüència... Però quan mirem una pel·lícula la "llegim" a través d'una sèrie de regles -pràcticament inventades per Edwin S. Porter i David Wark Griffith durant els anys 10 del segle passat-. Com passa amb el llenguatge parlat, el pots entendre tot i que no coneguis les normes com a tals. Però com també passa amb ambdós llenguatges no pots crear res si no estudies les seves normes i mètodes (p.e retòrica). La producció audiovisual -deixant l'escriptura de banda- és un procés amb moltes parts implicades i amb moltes regles, tècniques i maneres de fer que utilitzem per crear el millor producte possible, fins i tot quan tot comença a esfondrar-se durant el rodatge. I passa més sovint del que us imagineu. Per tant no crec que sigui just jutjar-ne una part a mig camí si no en coneixes la idea completa. És més, fer-ho pot canviar el producte -probablement cap a pitjor- si el que diu l'opinador extern és tingut en compte, o bé crear tensió entre ell i l'equip, especialment si l'esmentat opinador és el client. Per tant, i crec que hi hauria una confluència d'opinions general entre els professionals del ram, és millor no ensenyar res a ningú a no ser que sigui estrictament necessari o el director ho decideixi. En el primer cas probablement hi hauria temps de fer un muntatge preliminar -permetent seleccionar les preses bones i deixar clara la teva idea- i en el segon seria una decisió interna i per tant no suposaria cap problema. Però tenir gent mirant les teves preses i donant la seva opinió tota l'estona mentre treballes no pot tenir efectes positius de cap de les maneres.

Per resumir-ho, i sense tenir intencions d'ofendre a ningú: El que veuràs, el que importa, és el producte acabat. Fins i tot si has pagat perquè es faci. Si tens algun comentari o queixa ets lliure de fer-ho perquè la tinguem en compte el proper cop o per fer un segon muntatge abans del llançament. Però fes-ho un cop està acabat, o demana un muntatge preliminar per veure'l alhora que llegeixes el guió. No interfereixis només perquè no t'agrada una part minúscula. Sigues pacient i deixa que els professionals facin la seva feina. Al cap i a la fi, criticaries un mag perquè no li agrada tenir-te observant els seus trucs? 

6 comments:

  1. a ningú li agrada el pollastre a mig coure

    ReplyDelete
  2. Però no pots dir que és cru si encara no te l'han posat al plat i no saps com es cuina.

    ReplyDelete
  3. no cal saber cuinar per saber com t'agrada el pollastre. si no et posen el pollastre al davant només pots dir que estar a mig coure si entres a la cuina, i a la cuina no hi entra qui vol sino qui pot.

    ReplyDelete
  4. D'això es tracta, de mirar de deixar els cuiners fer la seva feina, i en tot cas anar demanant un tastet de la carn, la salsa i les patatones de tant en tant en comptes d'anar donant opinions sobre si hi has tirat massa o massa poca sal al sofregit sense haver-lo provat.

    M'agrada molt la metàfora gastronòmica. M'has fet venir gana hahaha.

    ReplyDelete
  5. Si, es que d'entrada t'estava donant la raó

    ReplyDelete
  6. Al principi només semblava que me la donessis a mitges hahahaha

    ReplyDelete